És tan difícil xerrar
de certes coses.
És es procés normal
d´un trauma
en decadència natural
que no se pot resoldre.

I és s´equilibri permanent
des meu desordre
que no me deixa pensar,
i és vera que no sé rectificar,
joder, no ho faig aposta.

Es teu vestit estampat de flors.
Sa totsolesa és sa meva por
més senzilla i miserable,
més planera i més transitable.

Vull sa llimona que pren es sol,
sa primavera d´un dia que plou,
Vull sa pintura de s´albercoc
si tu te dibuixes damunt un llençol.
Són tan negres es teus cabells.
Tentes esses no arreglen res
que no sigui adulterable
ni bilingüe ni molt criticable.

Letra de: http://www.letrasymusica.net